forn can moré

Des del 1855 fent el pa amb forn de llenya.

165 anys fent el pa com sempre


Centenaris

Des del 1855 fent el pa amb el forn de llenya. Ara mateix, en són 165 els anys que portem coent el pa amb el nostre forn de llenya. És el nostre cor.

6 generacions

6 generacions fent el mateix pa casolà de sempre.
1855 -El besavi, Jaume -L'avi, Esteve
-L'oncle, Jaume -Servidor vostre - Josep
1981 -El fill, Joan
2016 -El net, Ernest

L'autèntic pa casolà

Amb un temps de cocció de quasi una hora i mitja. El pa de pagès, és sens dubte el pa que manté el seu procés d'elaboració tal i com el feia el rebesavi Jaume.

És temps de

on som



Argentona

La vila d’Argentona està situada a la part mitjana de la comarca del Maresme, a 33 km. al NE de Barcelona i a 4 km de la ciutat de Mataró. El seu terme municipal és gran, ja que té una superfície de 25,22 km2, i va des del vessant de la Serralada Litoral fins pràcticament al mar, ocupant tot el tram mitjà de la riera d’Argentona. Al nord limita amb Dosrius i la Roca del Vallès, a llevant amb Mataró, a ponent amb Òrrius i al migdia amb Cabrera de Mar. Destaquen dins el terme els nombrosos torrents i rieres que aflueixen a la riera d’Argentona, com la riera de Riudemeia, la riera de Clarà, el torrent de Cirers i el torrent de Tossa, entre d’altres. Els nombrosos boscos que cobreixen les muntanyes del terme són bàsicament de pins i alzines, els quals han ocupat progressivament moltes de les terres que fins ben entrat el segle XX havien ocupat vinyes i altres terres de conreu. El casc urbà es troba al marge dret de la riera d’Argentona, estructurat a partir de l’església parroquial de Sant Julià i el carrer Gran, l’eix comercial de la vila.

"Som uns antiquats"


L'autèntic pa casolà

Amb un temps de cocció de quasi una hora i mitja. El pa de pagès, és sens dubte el pa que manté el seu procés d'elaboració tal i com el feia el rebesavi Jaume.

L'any 1855, el nostre avantpassat el rebesavi JAUME MORÉ i JUBANY, procedent del poble de Sant Julià del Montseny, situat a uns cinc-cents metres d'alçada i a una vintena de quilòmetres de Sant Celoni, es va vendre alguna propietat que tenia en aquella comarca i es va establir a Argentona, al carrer Gran.

Originàriament la botiga fou de graneria, olis, cansaladeria i carbó d'alzina, i segurament algun altre article. (Encara conservem dos cups i dipòsits soterrats destinats a dues qualitats d'olis). En aquell temps, no hi havia pràcticament cap casa que no tingués el seu petit fornet de llenya situat sota la campana de la llar de foc. Encara queda alguna casa a la vila que malgrat les reconstruccions, l'han conservat com a relíquia. Naturalment el pa es pastava i es coïa a cada casa. No cada dia ni de bon tros, (el pa del dia va tardar molts anys a posar-se de moda). 

El rebesavi en devia saber força de pastar i coure el pa, procedent com era d'una zona poc poblada i isolada. Era costum normal que en acabar-se el pa familiar, se'n deixessin d'un veí a l'altre. Es pastava cada quinze dies, però s'establia un sistema pactat de deixar-se pa d'uns a altres. Aviat va correr la veu que el graner JAUME, en sabia força de fer pa, i en veure que l'hi el·logiaven la traça que tenia, va tenir la pensada de fer-se flequer, o sigui de fer pa per a vendre. Va decidir fer-se construir un forn gran.

El 1855, li varen construir un forn d'obra, per coure-hi pa, i el que la gent li portés; pollastres, conills, etc.

La paraula forner en aquell temps no volia dir que fés pa, forner era un home que tenia un forn per coure el que li portessin a canvi d'uns honoraris o pagament establert. El flequer era el que pastava, coïa i venia pa, dit en termes actuals, era l'industrial artesà.

De la construcció del forn, en tenim el rebut del mestre d'obres, que conservem com a joia, on explica el cost de l'obra "ciento cinquenta y tres duros", en aquella època deuria ser una fortuna. El dit forn pràcticament és el mateix. L'any 1971 vàrem reforçar-lo i ampliar la cambra de cocció, però bàsicament és el mateix, i en el mateix lloc de la casa.

Fent un petit parèntesi, i situant-nos un xic en aquell segle, cal tenir en compte que segons el llibre titulat "EL ATLANTE ESPAÑOL CORREGIMIENTO DE MATARÓ" (autor Don Bernardo Espinalt García, editat només faltaria! a la capital Madrid l'any 1783), en l'apartat de l'obra en que parla de la "Villa de Argentona", li dóna una població de "400 vecinos" en el terme, incloent naturalment la franja marítima, ja que entre d'altres activitats de la pagesia, i que gràcies a la fertilitat de la terra diu que "son muchos los huertos, sobre todo muchas naranjas, limones y vinos que hacen sus vecinos un gran negocio con las naciones del norte...

Actualment, l'elaboració tradicional del pa i la diversitat, són els puntals de la nostra feina.

Avui, com l'any 1855, a Can Moré, seguim fent el pa amb el màxim rigor i amb tota la cura que l'hi sabem donar. Això pot semblar fàcil, però no ho és. Fer pa cada dia, tot i l'experiència acumulada, és un nou repte que poc té a veure amb el que vam afrontar la setmana passada.

El pa treballat amb naturalitat, sense química afegida, és tota una aventura, i a nosaltres ens agrada entrar en aquesta petita aventura diària. Fem el pa a mà, amb llevats mare i amb fermentació tradicional en armaris de fusta, donant-li el temps que necessita la pasta per fermentar degudament. Ens esperem i ens adaptem al ritme del pa, el deixem reposar tota l'estona que necessita i, finalment, l'enfornem a mà en un forn de llenya construït amb sola de toba, com el 1855. Ens il·lusiona fer-ho així, és el nostre criteri i també el nostre valor, un valor de més de 155 anys.

Tenim la voluntat de continuar i ampliar la nostra oferta, més productes, més varietat i noves farines que ens ajuden a entrar en pans de molla i gustos diferents, "He de reconèixer que el món dels pans integrals és inesgotable!", volem continuar fent els pans de casa amb aquests principis, i tenint continuïtat.

Tot això és gràcies al reconeixement i a l'estima dels nostres clients, moltes gràcies. Per la nostra part, podeu estar segurs, que seguirem mantenint aquest nivell de rigor i tossudesa en la feina de cada dia.

Molt cordialment. Joan Rabassa Tubau

El Pa de Pagès


El pa de pagès
Fermentació natural
El forn de llenya

Típics


La coca de llardons

Aquesta coca nostra, no la trobareu en cap tractat o receptari pastisser. La va "inventar" el besavi a les darreries del segle XIX. La feien per als pagesos que portaven la farina al flequer, perquè els pastés i cogués el pa, mitjançant el pagament d'un tant per quilo. Quan els clients mataven el porc, portaven llardons (greixos, dits també crustillons) al flequer, i aleshores el besavi els feia aquesta coca, la fórmula de la qual, vaig trobar fa uns trenta anys, dintre d'un dietari de l'any 1.885. El meu fill Joan, la va enriquir un xic, amb pinyons i panses, però la base és la mateixa.

És en resum una coca històrica i única.

Cordialment Josep Rabassa Moré

Els carquinyolis

Els Carquinyolis, són una de les llaminadures més antigues i arrelades a Catalunya. La seva composició senzilla i alhora acurada, fa que sigui un postre ideal, i especialment agraït si s'acompanya d'un vi generós com moscatell o mistela.

Els Carquinolis els couem en el forn de lleny, això els dóna un "crec" i un sabor molt particular.

Tipus de cereals


El pa d'espelta

L'espelta és una espècie comú de cereal Triticum (blat), que es cultiva desde fa uns 7.000 anys, és considerat l'origen de totes les varietats de blats actuals. Les seves propietats nutritives són fácilment assimilables degut a que és un cereal que no ha patit millores, ni modificacions, com sí ha patit blat. Per això és un cereal recomanat pels metges, ja que no és tant al·lèrgic. L'espelta aporta molta fibra i àcid silícic, un dels nutrients més necessaris en el nostre organisme.

El pa de kamut

El kamut és una de les varietats de blat més antigues que es coneixen. Destaca per sobre del blat comú per la seva major concentració de proteïnes, lípids, fibra, minerals i vitamines. El gra de blat de kamut té major calibre que el de blat comú (duplica o triplica la seva mida) i té un sabor dolç i agradable que recorda a la mantequilla. Des de la perspectiva nutricional i comparada amb el blat "de tota la vida", també presenta una concentració superior de proteïnes, lípids, fibra, minerals i vitamines. Tot i que resulta un cereal fàcilment digerible, el kamut conté gluten i no és apte per celíacs.

El pa de fajol

El fajol (Fagopyrum esculentum) és un fals cereal (pseudocereal), és a dir, no pertany a la família de les gramínies (a diferència del blat, el sègol, l’ordi o la civada). És una poligonàcia, i de fet si mireu un gra de fajol podreu veure que té una forma curiosa, com una mena de piràmide en miniatura. En general, el valor nutricional del fajol és considerablement superior al dels cereals. Els hidrats de carboni són el seu component principal, però també conté proteïna i diferents minerals i antioxidants.

Notícies


This is Art - del divulgador musical Ramon Gener

Pel programa en el qual es parla sobre l'empatia, i com la mostren els pintors, l'equip de producció de This is Art es va traslladar a Argentona, i hi va rodar moltes escenes, algunes de les quals van ser en el forn.

Enllaç TV3 a la carta, This is Art - Empatia.
Programa de TV3 - Els últims artesans

Televisió de Catalunya va realitzar uns quants rodatges a diferents oficis artesans. Ens van venir a veure i la veritat que va ser una experiència excepcional. El que es va grabar a casa el podreu observar en l'enllaç següent de "TV3 a la carta".

Enllaç TV3 a la carta, Els últims artesans - Forner Joan Rabassa
(17-10-2015) El Punt Avui - Article de Manuel Cuyàs

Ens hem despertat amb l'alegria, de saber que l'escriptor, periodista mataroní, ens ha mencionat en la seva columna del dissabte al diari El Punt Avui. L'escrit parla dels llonguets, de la dificultat que té actualment en trobar-ne, i de que va voler fer torrades de Santa Teresa com temps enrera havia fet la seva mare. Totalment agraïts a les linies dedicades.

Dictionnaire Universel du Pain

El 4 de febrer del 2013 vàrem anar al nou restaurant de la cerveseria Moritz, a l'antiga fàbrica. Després d'haver sopat, vam xafardejar la botiga contigua al restaurant, la M Store, i mirant, mirant, en un prestatge hi vàrem veure que a la portada d'un llibre hi sortia l'avi Josep. Quina sorpresa!! Damunt una estanteria dedicada al pa, hi havia el llibre "Dictionnaire Universel du Pain".

Enllaç de Amazon - Dictionnaire Universel du Pain

Contacta'ns


Forn Can Moré
Forn Can Moré
Carrer Gran, 40
Argentona, 08310
(Barcelona)
Tel: 93 797 02 75
Envia'ns un missatge
0 621 343 347
Email
comandes@forncanmore.com
Pots seguir-nos:

0